em retiro

El món del "petardeig" no es gaire amic de les catalanades, sembla com si el fet de ser català, t'inmonitzes de la "mariconeria"

Intentar sobreviure en el món drag fent la Guillermina y la Feliu es cosa dura, i em nego a fer mai mes la Taronger.

Així doncs si algu em vol veure haura de ser fent el que a mi em surti del Ovaris. a més, influeix la meva edad.

Arriva una edad que una no es ni jove ni gran
es aquest el moment de retirar-se a temps.
fa pocs anys encara era fresca, (be de fresca sempre ho sere) estava en la flor de la vida y les plataformes tenien la seva gracia.
Daqui uns anys estare al punt per a ser una senyorona, per a lluir joies de bijuteria barata y perles de 3 quintals.
Pero ara sóc massa jove per ser una drag decrepita, y massa gran per aser una drag atletica.

peró jo no faig com les dives Feliu y Llach que ho han fet per sempre jo ho faig per convicció, sols actuare amb barratina.

Petons
Us estima

P-D.
Aqwuí si que m´hi trovreu de tant en tant.

Jo, de la Guillermina

L'eterna discussió:
Tu de qui ets de la Guillermina o de la Feliu?
En un país tant petit, poques dives tenim per escollir. ç
En principi les dues recuperen antics cuplets perduts en la memòria del temps (encara que això no es cert del tot, ja que la GRAN Mari Sanpere, mai va deixar d'interpretar-los) i aquest origen es el que fa que siguin elles i no d'altres les veritables DIVES del país, després cada una segueix una trajectòria que les diferencia, en cert part, crec jo, que cada una esta marcada pel lloc de la seva procedència:

La Feliu a sortit del mercat de sants, i aquest origen li dona aquell caire de dona de barri que per sort no ha perdut mai, i mira tu que ser divina i peixatera es una cosa molt difícil, però ella ho aconsegueix, tal com ho demostren els anuncis que va fer fa anys de. "vine al mercat reina".La Feliu, ha tingut una trajectòria caracteritzada per a traduir al català tot alo que se li posava al davant, des de cançons de la GRAN Mina a musica country, passant per els temes de pel·lícules, sempre sense deixar de se La Núria Feliu.

La Guillermina sempre a estat una noia "progre" , jo m'atreviria a definir el seu estil com "cabaret d'esquerres". Ella també ha fet traduccions, però de la cançó francesa, y els seus temes propis sempre han tingut un aire polític picaresc difícil de lligar, però que ha ella tants bons resultats li ha donat, i sempre amb lletres de gent interessant, com ara el Montalbán o el Comarida.I jo de la Guillermina, des de ven xicoteta ja em quedava amb la boca oberta davant de la TV amb el gran programa les Guillermines del rei Salomó.

P.D.
Sense oblidar a la GRAN Mari Sanpere, però ella crec jo que es mereix una estrella a part en el món de les DIVES

Us estima,
Violeta..

Canvis

Com algú, o ningó haura observat, hi han agut canvis en el blog, moltes entrades han desparegut, i el blog a pasat a ser totalment en catalá.

¿Perque?
Doncs perque a una li ve de gust, i que tal com fan els antiherois, i jo fins ara feia amb la boca petita, vull reevindicar el Divisme en catalá, i ara si, cridant ben fort, i per començar reivindico el pop chiclet del 80 en catalá, reivindico als Duble bulble, els n'gai n'gai, els grec (quin nom tan sutgerent sexualment) els B-30, els melodrama...

Llastima que tot aixó no tingues continuitat, tant perque per uns no era a rock ( i es cert era pop, que hi ha de dolent amb el pop), sembla que en català si no predomina la guitarra no es valid, (cuan de mal van fer els sopa de cabra) i per els poperos, doncs com que aixó de fer pop en catalá no quedava be.

Us será dificil trobar algun dáquests grups , sols del duble buble hi ha quelcom per la mula, peró aqui queden, a veure si recupero els meus discs de vinil y els passo a cd.
Petons a tots.
Us estima.
Violeta Glamour

INSUBMISIÓ A LES TALLES IRREALS.

Aquest dissabte en un moment de debilitat, vaig anar de compres, i en una d'aquestes cadenes de roba, que n'hi ha per tot arreu, vaig trobar una jaqueta, DiViniSSima, era de plumes blaves brillants, per a mi fou com un sommni fet realitat, la pujada d'adrenalina fou impresionant, tota cofoia, em vaig atennçar cap a aquella magnifica peça de roba, sols els hi en quedava una (cuanta reina hi ha en aquesta ciutat,), pero de sobte apareix per la meva dreta una altra boja amb els ulls brillant d'emoció al veure ens ells aquella impresionant joia, no em queda cap més remei que perdre tot el meu GlaMour i fer un triple salt mortal per damunt de unes noies i enxampar el penje , pobra, la vaig deixar deprimida per una bona temporada, vaig mira la talla i era una més que la que porto normalment, es igual, la roba una mica ample mai fa nosa, peró al moment de posarme-la, vet aquí la sorpresa, la jaqueta en cuestió no m'entrava .

El meu histerisme fou tant que vaig apretar els braços cap enrera fins a sentir un crec, el cosit de la jaqueta va sedir, DiVina jo, la torno a penjar i em el meu millor caminar desapareixó lentament de la zona.


Des d' aquí convoco a totes les DiVinas com Jo a realitzar el meteix acte d'insubmisió a les tallles iireals, una cosa tant senzilla com posarte roba de la teva talla i si no et va apretar fins a sentir el cReeec, un cReeec en contra del culte a l' anorexia.