INSUBMISIÓ A LES TALLES IRREALS.

Aquest dissabte en un moment de debilitat, vaig anar de compres, i en una d'aquestes cadenes de roba, que n'hi ha per tot arreu, vaig trobar una jaqueta, DiViniSSima, era de plumes blaves brillants, per a mi fou com un sommni fet realitat, la pujada d'adrenalina fou impresionant, tota cofoia, em vaig atennçar cap a aquella magnifica peça de roba, sols els hi en quedava una (cuanta reina hi ha en aquesta ciutat,), pero de sobte apareix per la meva dreta una altra boja amb els ulls brillant d'emoció al veure ens ells aquella impresionant joia, no em queda cap més remei que perdre tot el meu GlaMour i fer un triple salt mortal per damunt de unes noies i enxampar el penje , pobra, la vaig deixar deprimida per una bona temporada, vaig mira la talla i era una més que la que porto normalment, es igual, la roba una mica ample mai fa nosa, peró al moment de posarme-la, vet aquí la sorpresa, la jaqueta en cuestió no m'entrava .

El meu histerisme fou tant que vaig apretar els braços cap enrera fins a sentir un crec, el cosit de la jaqueta va sedir, DiVina jo, la torno a penjar i em el meu millor caminar desapareixó lentament de la zona.


Des d' aquí convoco a totes les DiVinas com Jo a realitzar el meteix acte d'insubmisió a les tallles iireals, una cosa tant senzilla com posarte roba de la teva talla i si no et va apretar fins a sentir el cReeec, un cReeec en contra del culte a l' anorexia.